En aquest nou capítol dels #AperitiusGRAUSTIC, Josep Mª Sellés conversa amb Ivan Monforte, coordinador a Barcelona del projecte Giga —un partnership entre UNICEF i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT)—, sobre la missió de connectar totes les escoles del món a internet l’any 2030, per què el centre tecnològic de Barcelona va ser escollit entre candidatures mundials, i com la innovació en contractació pública pot transformar un concurs desert en un projecte d’èxit amb millors preus i més qualitat. Monforte, amb una trajectòria que inclou l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, aporta una visió única sobre com la tecnologia pot reduir bretxes digitals globals des d’un enfocament de drets i oportunitats, no de caritat.
Sobre la missió de Giga, Monforte és clar: «El projecte neix el 2020 com un partnership entre Unicef, l’agència d’infància de Nacions Unides, i la UIT, l’agència de Telecomunicacions. L’objectiu és ajudar els governs a connectar totes les escoles del món a internet l’any 2030. Actualment tenim 52 països que formen part de Giga i 24 en llista d’espera.» Explica també la metodologia: «Giga té una teoria del canvi amb quatre pilars: mapeig de les escoles, modelatge d’infraestructures, finançament i contractació pública, més un transversal de generació de talent. Comencem identificant on són les escoles a través de big data, intel·ligència artificial i imatge satel·lital, i després ajudem els països a fer la planificació tècnica del desplegament.»
Sobre per què Barcelona acull aquest centre tecnològic, Monforte explica: «Es va fer una col mundial l’any 2021 i Barcelona, Catalunya i Espanya van fer una proposta molt interessant, posant a disposició tot el teixit i l’ecosistema nacional, regional i local d’innovació, de recerca, acadèmic i institucional. El centre es va inaugurar el 2022.» I sobre l’impacte real de la innovació en contractació pública, posa un exemple contundent: «A Ruanda vam fer una licitació pública per desplegar connectivitat a escoles i va quedar desert. Ens van trucar, ens van demanar ajuda, i amb canvi, innovació, clàusules addicionals i suggeriments de canvis regulatoris vam aconseguir que el cost del megabit fos més baix i el preu menor amb més velocitat. Vam passar de desert a tenir concorrència, competitivitat, baixada de preu i increment de qualitat.»
Sobre si la connectivitat és un luxe en països amb necessitats més bàsiques, Monforte reflexiona: «No es pot entendre tenir connectivitat com un luxe, sinó que si l’afrontem des del punt de vista del dret i de l’oportunitat, aquí és on pots fer el canvi. Moltes vegades les prioritats no només es defineixen en base als recursos que tens, sinó a les capacitats que creus que pots tenir. Si nosaltres som capaços de portar aquestes capacitats addicionals, és possible que les prioritats es balancegin.» I sobre el llegat a llarg termini: «Apostem molt per desenvolupaments en open source perquè la pròpia comunitat el pugui mantenir i el país no tingui barreres de vendor locking. I la segona part del llegat és Barcelona, Catalunya i Espanya: com podem treballar amb les universitats. Hem establert 5 col·laboracions amb 5 universitats diferents i un centre de recerca.» I conclou amb una crida directa a GRAUSTIC: «Teniu un rol molt necessari i interessant: poder tenir altaveus que ens permetin adreçar-nos a l’ecosistema. La gran virtut que podeu aportar és canalitzar i catalitzar la connexió entre institucions, projectes i potencials partners i solucions.» Una col·laboració que connecta perfectament amb la missió de GRAUSTIC de vertebrar l’ecosistema digital català.
