ssimista no serveix per res”
En aquest nou capítol dels #AperitiusGRAUSTIC conversem amb José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya i exministre d’Indústria, sobre els reptes d’Europa en un context global marcat per la incertesa. Montilla defensa l’optimisme com a actitud necessària davant un món que ha passat d’una bipolarització imperfecta entre Estats Units i la Xina a un escenari on Europa ha de reforçar la seva autonomia: “Europa continua tenint un paper molt important. Hi ha llibertat, hi ha problemes també, però per què ve tanta gent a Europa? Perquè es viu millor. El model social i el respecte a les llibertats democràtiques.” Per mantenir aquest model, defensa accelerar la integració europea en polítiques econòmiques, de defensa i tecnològiques, utilitzant mecanismes de cooperació reforçada quan no hi hagi unanimitat dels 27.
En l’àmbit tecnològic, Montilla aborda el debat entre regulació i competitivitat: “Hi ha qui creu que Europa sobreregula i que això ens fa perdre competitivitat. En canvi, cada cop més hi ha un corrent que pensa que Europa ha de seguir regulant perquè és l’única manera de garantir els drets fonamentals.” La seva posició és clara: la regulació ha de ser compatible amb la simplificació, però sense renunciar a protegir drets essencials com la propietat de les dades: “Les dades han de ser propietat dels ciutadans, no poden estar en mans de tercers que comercien amb elles.” També defensa la creació d’un mercat de capitals europeu que permeti finançar la innovació amb recursos propis, en lloc de finançar l’economia americana.
Sobre Catalunya, Montilla fa un repàs de l’estat de les infraestructures i reconeix que “les darreres infraestructures importants que es van fer a Catalunya es van fer en aquella època” (2006-2010): desalinitzadores, eix transversal, sincrotró, supercomputador, ICFO, alta velocitat, ampliació de l’aeroport. Ara, després d’anys amb poca inversió, cal no només fer noves infraestructures sinó mantenir les existents que pateixen un deteriorament pels materials i l’ús intensiu. Conclou amb una reflexió personal sobre el seu paper com a expresident: “No hi ha res més important per a una persona que es dediqui a la política o cap ciutadà d’aquest país que presidir la Generalitat, que presidir el seu país.”
