Diada de les TIC 2026

Després de l'explosió de la intel·ligència artificial generativa, moltes organitzacions han iniciat proves de concepte, però són encara poques les que han aconseguit transformar realment els seus processos i el seu model de negoci. La tecnologia, per si sola, no garanteix la transformació.

La intel·ligència artificial està desencadenant una nova cursa mundial per construir la infraestructura digital que sustentarà la propera revolució tecnològica. Centres de dades, computació d'alt rendiment, GPU, cloud i gigafactories digitals s'han convertit en actius estratègics per a la competitivitat, la sobirania tecnològica i l'atracció d'inversions. En aquest nou escenari, els països i les regions competeixen per esdevenir nodes de referència dins de la nova economia digital. Catalunya disposa d'actius molt rellevants, com el Barcelona Supercomputing Center, una excel·lent connectivitat internacional, un ecosistema tecnològic consolidat i una posició geogràfica privilegiada.

Els adolescents són probablement la primera generació que ha crescut envoltada de telèfons intel·ligents, xarxes socials i, ara també, intel·ligència artificial. Aquest nou context està transformant la manera com es relacionen, aprenen, construeixen la seva identitat i interpreten el món. Al mateix temps, augmenten les preocupacions sobre salut mental, addiccions digitals, ciberassetjament, desinformació, pressió social, hiperconnectivitat i exposició precoç als algoritmes.

Després de tres dècades de l’arribada d’internet i de dues dècades de transformació digital, les administracions afronten un nou repte i oportunitat… fins i tot podríem dir l’esperança que el servei públic encara té remei. Incorporar la intel·ligència artificial per evolucionar cap a institucions més eficients, més proactives i més centrades en les necessitats de les persones. La IA pot ajudar a simplificar tràmits, anticipar necessitats, millorar la presa de decisions, optimitzar recursos o personalitzar els serveis públics. Però també planteja nous interrogants sobre transparència, explicabilitat, responsabilitat, protecció de dades i supervisió humana.

La robòtica està vivint una acceleració sense precedents gràcies a la convergència amb la intel·ligència artificial, la visió artificial, els sensors avançats i la computació al núvol. Si durant anys els robots han estat principalment presents en entorns industrials, avui comencen a incorporar-se als hospitals, les llars, el comerç, la logística, l'agricultura o els serveis públics.

La salut està vivint una de les revolucions més importants de les darreres dècades. La intel·ligència artificial, la robòtica, la genòmica, els dispositius connectats i l'anàlisi massiva de dades estan transformant la manera de diagnosticar, prevenir i tractar les malalties, però també la relació entre professionals sanitaris i pacients.

La transformació digital ha convertit la tecnologia en una infraestructura essencial per al funcionament de les empreses, les administracions i els serveis públics. Aquesta dependència també incrementa la nostra exposició a ciberatacs, interrupcions de serveis, desinformació, robatori de dades i noves amenaces impulsades per la intel·ligència artificial. En aquest context, la confiança digital esdevé un element estratègic per garantir la competitivitat, la seguretat i la cohesió social.

La transformació digital i la transició energètica avancen avui de manera inseparable. La intel·ligència artificial, la mobilitat elèctrica, la indústria digital, l'electrificació de l'economia i la descarbonització estan incrementant la demanda energètica fins a nivells sense precedents. Al mateix temps, les noves tecnologies també estan revolucionant la manera de produir, distribuir, emmagatzemar i gestionar l'energia. Xarxes intel·ligents, predicció basada en IA, flexibilitat de la demanda, bateries, autoconsum o nous models de generació configuraran el sistema energètic dels propers anys.

La invasió d'Ucraïna, la guerra de l’estret d’Ormuz, l'augment de les tensions geopolítiques i la nova estratègia europea de seguretat han situat la tecnologia al centre de la defensa i la resiliència dels estats. Intel·ligència artificial, drons, ciberseguretat, satèl·lits, comunicacions, computació, sensors o guerra electrònica són avui tecnologies duals, amb aplicacions tant civils com militars.

El turisme és un dels principals motors econòmics de Catalunya, però també un dels sectors que afronta més reptes derivats de la massificació, la sostenibilitat, la mobilitat, la convivència i la competitivitat internacional. La intel·ligència artificial, les dades, la sensòrica, la personalització dels serveis i les plataformes digitals ofereixen noves oportunitats per gestionar millor els fluxos de visitants, millorar l'experiència turística i fer més sostenible el model.

La seguretat ciutadana afronta nous reptes derivats de la digitalització de la societat. Les ciutats connectades, la videoprotecció intel·ligent, els drons, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o la gestió de grans esdeveniments obren noves oportunitats per prevenir riscos i millorar la resposta dels serveis públics. Alhora, aquestes tecnologies plantegen debats sobre privacitat, drets fonamentals, transparència i governança.

La informació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica. La irrupció de la intel·ligència artificial, la proliferació de continguts sintètics, els algoritmes de recomanació i la desinformació estan modificant profundament la manera com es produeix, es distribueix i es consumeix la informació. Aquesta transformació obre grans oportunitats, però també planteja interrogants sobre la confiança, la credibilitat dels mitjans, el paper dels periodistes i la capacitat de la ciutadania per distingir entre informació veraç i manipulació.

La convergència entre la biotecnologia, la intel·ligència artificial, l'enginyeria genètica, les interfícies cervell-màquina i les noves tecnologies mèdiques està obrint possibilitats que fins fa pocs anys pertanyien a la ciència-ficció. Avui ja no només parlem de curar malalties o millorar diagnòstics, sinó també de modificar capacitats humanes, intervenir sobre el genoma o plantejar-nos fins on volem arribar com a societat.

L'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions socials i econòmiques del país. La manca d'oferta, l'increment dels preus, les dificultats d'emancipació dels joves i la necessitat d'accelerar la construcció de nous habitatges obliguen a explorar noves solucions. La tecnologia pot contribuir a transformar tot el cicle de l'habitatge: des del planejament urbanístic fins a la construcció industrialitzada, la gestió energètica, l'anàlisi de dades, els models predictius o les plataformes digitals de gestió.

La intel·ligència artificial està començant a prendre decisions que afecten directament les persones, les empreses i les administracions. Des de la concessió d'un crèdit fins a la selecció de candidats, el diagnòstic mèdic o la gestió dels serveis públics, cada vegada més decisions incorporen algoritmes capaços d'aprendre i actuar de forma autònoma. Aquesta realitat planteja nous reptes sobre transparència, responsabilitat, explicabilitat, biaixos, supervisió humana i governança. Europa ha iniciat aquest camí amb l'AI Act, però la regulació és només una part de la resposta.

El sector agroalimentari és un dels principals motors econòmics de Catalunya i afronta alguns dels reptes més complexos de les properes dècades: augmentar la productivitat, adaptar-se al canvi climàtic, optimitzar l'ús de l'aigua i dels recursos naturals, garantir la seguretat alimentària i mantenir la competitivitat internacional. La intel·ligència artificial, els sensors, la robòtica, la visió artificial, els satèl·lits, les dades o la biotecnologia estan transformant tota la cadena de valor, des de la producció agrícola i ramadera fins a la indústria alimentària, la logística i la distribució. Aquesta taula vol analitzar com aquestes tecnologies poden contribuir a construir un sector agroalimentari més eficient, resilient, sostenible i capaç de generar més valor afegit per al país.

La intel·ligència artificial està transformant profundament el mateix sector que l'ha impulsada. Per primera vegada, els professionals TIC conviuen amb una tecnologia capaç de generar codi, automatitzar tasques d'enginyeria, accelerar el desenvolupament de programari i modificar la manera com es dissenyen, despleguen i operen els sistemes digitals. La pregunta ja no és si la IA substituirà els professionals, sinó com evolucionaran els seus rols, quines competències adquiriran més valor i com hauran d'adaptar-se les empreses, les universitats i els mateixos professionals davant d'aquest canvi de paradigma.

La universitat afronta un dels moments de transformació més profunds de la seva història. La irrupció de la intel·ligència artificial, la velocitat amb què evoluciona el coneixement, la necessitat de formar nous perfils professionals i la creixent relació entre universitat, empresa i societat obliguen a repensar el seu paper. Més enllà de formar estudiants, les universitats són un actor clau en la recerca, la innovació, la transferència de coneixement i la competitivitat del país.

Durant les darreres dues dècades, les Smart Cities han intentat impulsar una profunda transformació dels serveis urbans mitjançant la digitalització, els sensors i la connectivitat, quedant-se a mig camí entre l’expectativa i el resultat final. Avui, però, la irrupció de la intel·ligència artificial, els bessons digitals, la robòtica, les plataformes de dades i els nous espais de dades urbans obren una nova etapa. El repte ja no és només connectar la ciutat, sinó fer-la més eficient, sostenible, resilient i centrada en les persones.

La confiança és el principal actiu del sistema financer. Avui, però, cada vegada depèn més dels algoritmes, de la intel·ligència artificial, de les dades, de la identitat digital i de la ciberseguretat. Les noves tecnologies estan transformant la manera com paguem, invertim, contractem assegurances, accedim al crèdit o detectem el frau, alhora que apareixen nous actors com les FinTech, les plataformes digitals o els fons d'inversió especialitzats en tecnologia. Aquesta taula vol analitzar com la IA i les tecnologies digitals estan redefinint els serveis financers, quins nous models de negoci estan emergint i com podem garantir un ecosistema basat en la confiança, la transparència i la protecció dels ciutadans.

Què hauria de ser capaç d’impulsar una directiva després de formar-se en intel·ligència artificial? Com es converteix l’aprenentatge en projectes viables, millors decisions i canvis a l’organització?
A partir de les experiències del programa Lideratge Femeni & AI Growth de la UPF-BSM i Building Actions, connectarem la visió de l’escola de negocis, el professorat i les participants per explorar el recorregut entre aprendre i transformar.
Compartirem projectes guanyadors i decisions concretes per abordar tres qüestions: quin valor empresarial creen, com afecten les persones i quines conseqüències tenen per al planeta. També parlarem dels obstacles i del lideratge necessari per portar-los endavant.
Una conversa per a qui vol decidir què aprendre, quina transformació impulsar i com valorar-ne l’impacte.

La transformació digital afectarà especialment les generacions més joves, que desenvoluparan la seva vida personal i professional en un context on la intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia o la computació quàntica formaran part de la seva normalitat. Tot i això, massa sovint parlem dels joves sense donar-los la paraula. Aquesta taula vol invertir aquesta dinàmica i convertir-los en els protagonistes del debat.

Els semiconductors són avui una peça imprescindible de qualsevol tecnologia avançada: intel·ligència artificial, automoció, telecomunicacions, defensa, computació quàntica, salut o indústria. La crisi mundial dels xips i la competència entre els Estats Units, la Xina i Europa han evidenciat que la seva fabricació ha deixat de ser només una qüestió industrial per convertir-se en un factor clau de sobirania, competitivitat i seguretat.

La irrupció de la intel·ligència artificial està obligant a replantejar els fonaments del sistema educatiu. Si qualsevol alumne pot accedir instantàniament al coneixement o generar continguts amb l'ajuda de la IA, el repte ja no és memoritzar informació, sinó desenvolupar criteri, pensament crític, creativitat, capacitat de col·laboració i valors. Aquesta transformació afecta tots els nivells educatius, des de l'escola fins a la universitat i la formació al llarg de la vida.

La intel·ligència artificial està transformant la manera com treballem i les competències que necessitarem. Però, a mesura que la tecnologia assumeix més tasques, creix una pregunta essencial: què continuarà fent diferencial el talent humà?
A partir de l’experiència d’InnerTIC, una iniciativa de GRAUSTIC centrada en les persones, el talent, els valors i les emocions, aquesta taula reunirà participants i coaches de diferents edicions per reflexionar sobre el valor de l’empatia, el criteri, la creativitat, la comunicació, el lideratge, l’adaptabilitat, les relacions humanes i el propòsit. Perquè el gran repte de l’era de la IA potser no serà només aprendre a treballar amb les màquines, sinó entendre millor què aportem les persones.

Durant anys, la computació quàntica ha estat percebuda com una tecnologia de laboratori. Avui, però, els avenços científics i les inversions dels principals actors mundials indiquen que ens trobem davant d'una nova revolució tecnològica. Tot i que encara conviurà durant anys amb la computació clàssica, el seu potencial per transformar camps com la salut, la química, els nous materials, la logística, les finances o la ciberseguretat és enorme.

La intel·ligència artificial està revolucionant el món de la creació. Avui és capaç de generar textos, música, imatges, vídeos, animacions o dissenys amb una qualitat impensable fa només uns anys. Aquesta nova realitat obre oportunitats extraordinàries per als creadors i les indústries culturals, però també planteja interrogants sobre l'autoria, la propietat intel·lectual, el valor de la creativitat humana, el paper del disseny, la preservació del patrimoni i l'evolució dels models culturals.