En aquest nou capítol dels #AperitiusGRAUSTIC, el nostre president Josep Ramon Ferrer conversa amb Santiago Castellà, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona i del Barcelona Catalunya Centre Logístic (BCCL), sobre el despertar d’una infraestructura estratègica que l’àrea metropolitana de Barcelona desconeix, la revolució que suposarà la intel·ligència artificial en la logística portuària, i per què en l’era de l’abundància tecnològica necessitem més filosofia i humanisme que mai. Castellà, doctor en Dret Internacional i professor durant més de 25 anys a la Universitat Rovira i Virgili, aporta una mirada que combina gestió d’infraestructures, visió estratègica i profunda reflexió humanista sobre el futur tecnològic.
Sobre el port de Tarragona, Castellà desmunta el desconeixement generalitzat: «És una gran desconeguda. L’àrea metropolitana de Barcelona no coneix la potencialitat que té. Era el segon port de l’estat fins l’any 94-95, darrere de Bilbao. El 66% de les mercaderies és fuel, amb un sistema de tovaries que treu 3.000 camions de les carreteres cada dia, i és el principal port de cereal de la Mediterrània Occidental.» Però el gran moment és el Corredor del Mediterrani: «Dintre d’un mes el tindrem en funcionament, estan les darreres proves de seguretat. Hem construït una estació ferroviària dins del port amb 6 carrils, ample europeu i ibèric, electrificat, per trens de 750 metres. La connexió Tarragona-Azuqueca de Henares, sense canviar de via, és ja una realitat. El puerto seco de Guadalajara, que era un sacerral, ara mor d’èxit: les 150 empreses logístiques més importants de la península —Inditex, Nestlé— s’hi han instal·lat.» I sobre la relació amb Barcelona: «Els ports són un servei públic que han de construir oportunitats econòmiques i territorials, no guanyar molts diners. No ho entenem com una competència. Li diem a Barcelona: anem plegats a gestionar Azuqueca de Henares, t’obrim les portes d’allà, però fem conjuntament inversions per accelerar l’estació intermodal d’Aldeamposta a Tortosa.»
Sobre la intel·ligència artificial i la logística, Castellà és contundent: «La IA està cridada a revolucionar la logística. Tot el que és obsolet —camions que arriben amb un full, dades que algú ha d’assignar manualment, tot això— és inversemblant. El model del futur és que els camions que surtin del vaixell muntin en un tren i puguin, en qualsevol estació, fer una distribució de quilòmetre zero. Segurament, si preguntéssim moltes coses que fem ja a la intel·ligència artificial, ens donaria solucions millors. Tu i jo veurem el port robotitzat.» I sobre la transformació del sector: «Els ports s’explicaven perquè feien obres, perquè eren infraestructures industrials i contaminants. Ara ens expliquen com a ports verds, sostenibles, amb biocombustible. Estan canviant radicalment. Hem d’inserir la innovació al cor del port.»
Però la conversa va molt més enllà de la logística. Castellà reflexiona sobre el futur de la humanitat amb una cita d’Ortega y Gasset: «Ya que tenemos el deber de entender el futuro, tengamos el valor de afirmarlo. A la nostra generació ens toca afirmar aquest futur que vindrà, molt tecnològic, i amb la IA ens ajudarà a viure molt millor. Però arriba un moment en què, si ja ho tens tot, quin sentit té? Aquí fa falta més filosofia, més reflexió, per trobar l’espai en un món en què és possible que no tinguem l’obligació de treballar i que tota la producció pugui generar recursos suficients per a tothom.» I sobre el perfil professional del futur: «Les empreses TIC no volen júniors, estan buscant sèniors que tinguin capacitat analítica, experiència i valors. Necessitem gent que sàpiga llatí, clàssiques, per garantir que les traduccions automàtiques no estan prostituint el llenguatge i que la dignitat queda salvaguardada. Per no ser tecnodependents i esclaus d’una tecnologia que realment té un sentit per si mateixa.» Una reflexió que connecta profundament amb la missió de GRAUSTIC de construir un ecosistema digital català amb valors humans sòlids.
