La invasió d'Ucraïna, la guerra de l’estret d’Ormuz, l'augment de les tensions geopolítiques i la nova estratègia europea de seguretat han situat la tecnologia al centre de la defensa i la resiliència dels estats. Intel·ligència artificial, drons, ciberseguretat, satèl·lits, comunicacions, computació, sensors o guerra electrònica són avui tecnologies duals, amb aplicacions tant civils com militars.

El turisme és un dels principals motors econòmics de Catalunya, però també un dels sectors que afronta més reptes derivats de la massificació, la sostenibilitat, la mobilitat, la convivència i la competitivitat internacional. La intel·ligència artificial, les dades, la sensòrica, la personalització dels serveis i les plataformes digitals ofereixen noves oportunitats per gestionar millor els fluxos de visitants, millorar l'experiència turística i fer més sostenible el model.

La seguretat ciutadana afronta nous reptes derivats de la digitalització de la societat. Les ciutats connectades, la videoprotecció intel·ligent, els drons, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o la gestió de grans esdeveniments obren noves oportunitats per prevenir riscos i millorar la resposta dels serveis públics. Alhora, aquestes tecnologies plantegen debats sobre privacitat, drets fonamentals, transparència i governança.

La informació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica. La irrupció de la intel·ligència artificial, la proliferació de continguts sintètics, els algoritmes de recomanació i la desinformació estan modificant profundament la manera com es produeix, es distribueix i es consumeix la informació. Aquesta transformació obre grans oportunitats, però també planteja interrogants sobre la confiança, la credibilitat dels mitjans, el paper dels periodistes i la capacitat de la ciutadania per distingir entre informació veraç i manipulació.

La convergència entre la biotecnologia, la intel·ligència artificial, l'enginyeria genètica, les interfícies cervell-màquina i les noves tecnologies mèdiques està obrint possibilitats que fins fa pocs anys pertanyien a la ciència-ficció. Avui ja no només parlem de curar malalties o millorar diagnòstics, sinó també de modificar capacitats humanes, intervenir sobre el genoma o plantejar-nos fins on volem arribar com a societat.

L'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions socials i econòmiques del país. La manca d'oferta, l'increment dels preus, les dificultats d'emancipació dels joves i la necessitat d'accelerar la construcció de nous habitatges obliguen a explorar noves solucions. La tecnologia pot contribuir a transformar tot el cicle de l'habitatge: des del planejament urbanístic fins a la construcció industrialitzada, la gestió energètica, l'anàlisi de dades, els models predictius o les plataformes digitals de gestió.

La intel·ligència artificial està començant a prendre decisions que afecten directament les persones, les empreses i les administracions. Des de la concessió d'un crèdit fins a la selecció de candidats, el diagnòstic mèdic o la gestió dels serveis públics, cada vegada més decisions incorporen algoritmes capaços d'aprendre i actuar de forma autònoma. Aquesta realitat planteja nous reptes sobre transparència, responsabilitat, explicabilitat, biaixos, supervisió humana i governança. Europa ha iniciat aquest camí amb l'AI Act, però la regulació és només una part de la resposta.

El sector agroalimentari és un dels principals motors econòmics de Catalunya i afronta alguns dels reptes més complexos de les properes dècades: augmentar la productivitat, adaptar-se al canvi climàtic, optimitzar l'ús de l'aigua i dels recursos naturals, garantir la seguretat alimentària i mantenir la competitivitat internacional. La intel·ligència artificial, els sensors, la robòtica, la visió artificial, els satèl·lits, les dades o la biotecnologia estan transformant tota la cadena de valor, des de la producció agrícola i ramadera fins a la indústria alimentària, la logística i la distribució. Aquesta taula vol analitzar com aquestes tecnologies poden contribuir a construir un sector agroalimentari més eficient, resilient, sostenible i capaç de generar més valor afegit per al país.

La intel·ligència artificial està transformant profundament el mateix sector que l'ha impulsada. Per primera vegada, els professionals TIC conviuen amb una tecnologia capaç de generar codi, automatitzar tasques d'enginyeria, accelerar el desenvolupament de programari i modificar la manera com es dissenyen, despleguen i operen els sistemes digitals. La pregunta ja no és si la IA substituirà els professionals, sinó com evolucionaran els seus rols, quines competències adquiriran més valor i com hauran d'adaptar-se les empreses, les universitats i els mateixos professionals davant d'aquest canvi de paradigma.

La universitat afronta un dels moments de transformació més profunds de la seva història. La irrupció de la intel·ligència artificial, la velocitat amb què evoluciona el coneixement, la necessitat de formar nous perfils professionals i la creixent relació entre universitat, empresa i societat obliguen a repensar el seu paper. Més enllà de formar estudiants, les universitats són un actor clau en la recerca, la innovació, la transferència de coneixement i la competitivitat del país.

Durant les darreres dues dècades, les Smart Cities han intentat impulsar una profunda transformació dels serveis urbans mitjançant la digitalització, els sensors i la connectivitat, quedant-se a mig camí entre l’expectativa i el resultat final. Avui, però, la irrupció de la intel·ligència artificial, els bessons digitals, la robòtica, les plataformes de dades i els nous espais de dades urbans obren una nova etapa. El repte ja no és només connectar la ciutat, sinó fer-la més eficient, sostenible, resilient i centrada en les persones.