Després de tres dècades de l’arribada d’internet i de dues dècades de transformació digital, les administracions afronten un nou repte i oportunitat… fins i tot podríem dir l’esperança que el servei públic encara té remei. Incorporar la intel·ligència artificial per evolucionar cap a institucions més eficients, més proactives i més centrades en les necessitats de les persones. La IA pot ajudar a simplificar tràmits, anticipar necessitats, millorar la presa de decisions, optimitzar recursos o personalitzar els serveis públics. Però també planteja nous interrogants sobre transparència, explicabilitat, responsabilitat, protecció de dades i supervisió humana.

La seguretat ciutadana afronta nous reptes derivats de la digitalització de la societat. Les ciutats connectades, la videoprotecció intel·ligent, els drons, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o la gestió de grans esdeveniments obren noves oportunitats per prevenir riscos i millorar la resposta dels serveis públics. Alhora, aquestes tecnologies plantegen debats sobre privacitat, drets fonamentals, transparència i governança.

La intel·ligència artificial està començant a prendre decisions que afecten directament les persones, les empreses i les administracions. Des de la concessió d’un crèdit fins a la selecció de candidats, el diagnòstic mèdic o la gestió dels serveis públics, cada vegada més decisions incorporen algoritmes capaços d’aprendre i actuar de forma autònoma. Aquesta realitat planteja nous reptes sobre transparència, responsabilitat, explicabilitat, biaixos, supervisió humana i governança. Europa ha iniciat aquest camí amb l’AI Act, però la regulació és només una part de la resposta.