L’Associació Graustic ha celebrat el 29 de setembre de 2020 la Diada de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a Catalunya en format digital, obert i gratuït per a tothom. Sota el títol “Tecnologia per a una vida més sostenible i saludable”, la jornada d’enguany s’ha centrat  en el protagonisme que ha pres la tecnologia durant la pandèmia mundial provocada per la COVID-19.

En aquesta línia, el president de GRAUSTIC, Dani Pujol ha assegurat que “el teletreball, les videoconferències, les reunions virtuals, les vendes online o l’atenció a distància que ens han ajudat durant el confinament segurament han vingut per quedar-se. En aquesta canvi de paradigma, la tecnologia ens acompanyarà i hem de treballar perquè sigui un motor de cohesió social que ens permeti millorar”.

Què és el progrés?

Alfons Cornella, fundador de l’Institute NEXT i fundador i president d’INFONOMIA, ha estat s’ha encarregat de la conferència magistral de la jornada preguntant als assistents ‘hem de redefinir el progrés?.

Cornella ha posat de manifest que fins ara s’ha entès el progrés en base a quatre grans eixos: el creixement, el coneixement, l’eficiència i la llibertat. Però aquests pilars també comporten certs perills, com ara que grans empreses tinguin gairebé el control total de certs mercats; les nefastes conseqüències que comporta l’actual sistema productiu per als recursos de la terra i l’impactes en el canvi climàtic o bé el paper que tindran els humans en un món controlat per màquines intel·ligents.

“Els pilars del progrés estan en qüestió i cal repensar què significa que una societari progressi i que ho faci de forma igualitària. El quadrant de la nova definició de progrés ha de venir definit pels conceptes equilibri, dignitat, curiositat i resiliència”, ha afirmat Cornella.

Cornella ha animat a les empreses a pensar a llarg termini i a aliar-se amb altres organitzacions per fer projectes més grans que deixin de banda l’individualisme i que aportin un valor afegit. També ha destacat la necessitat de desenvolupar tecnologies més sostenibles orientades a l’emissió 0.

Pel que fa l’educació, Cornella ha defensat que cal un canvi radical per no competir amb les màquines. “L’única alternativa per als éssers humans és ser humans en un món de màquines intel·ligents. Així, les societats que estimulin la curiositats dels seus nens seran les que més progressaran”.

“El millor que pot fer avui en dia un professional sènior és envoltar-se de joves que entenguin el progrés d’una forma diferent i que aconsegueixin transformar la tecnologia en noves oportunitats mantenint el sentit de supervivència per al nostre planeta”, ha conclòs.

Reflexions, lliçons apreses i reptes de futur

La Diada de les TIC ha comptat amb una taula rodona, conduïda per la periodista Sílvia Cóppulo, per reflexionar sobre els efectes i la gestió de la crisi provocada per la COVID-19.

Meri Rosich, Head of Data Science, Visa Consulting & Analytics, en connexió des de Singapur ha explicat la bona gestió d’aquest país durant la pandèmia. “El model de progrés de Singapur es un model de comunitat. No hi ha un ‘jo’ sinó un ‘nosaltres’. Les mesures s’han seguit de forma estricta i s’han utilitzat moltes tecnologies i polítiques basades en dades que han agilitzat el procés de recuperació”, ha assegurat.

El pedagog i doctor en filosofia Gregorio Luri ha destacat que l’educació ha patit un test d’estrès del que no ha sortit gaire beneficiat. “Ens han faltat líders clars i ens ha sobrat improvisació i les escoles s’han adaptat de forma diferent. Aquelles que han estat capaces de virtualitat la presència del docent són les que han tingut més èxit.  Han estat més útils els vídeos de 5 minuts que les grans conferències amb multitud d’alumnes connectats”, ha explicat.

En l’àmbit de la salut, Lluís Serra Majem, catedràtic i portaveu de la Comissió COVID-19 del Govern de Canàries, ha confessat que es va fer un confinament exemplar però una desescalada massa ràpida. Ha posat en valor la feina del comitè multidisciplinar que es va posar en marxa a Canàries al mes de març i que ha aconseguit mantenir unes bones xifres durant tota la pandèmia. “La vacuna solucionarà el problema parcialment i el més lògic és que les administrem als col·lectius més vulnerables i que mica en mica anem adquirint immunitat de grup, ja sigui de forma activa o passiva. Possiblement el 2021 servirà per administrar la vacuna a una part important de la població i començar a controlar la pandèmia però sempre recordant les lliçons apreses que ens serviran per al futur”.

A nivell econòmic, Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF ha assegurat que els experts no han estat a l’alçada i han mantingut criteris molt diferents. “Tan bon punt es pugui tornar mínimament a la normalitat hi haurà un increment del consum i la inversió que vindran acompanyats d’una important dosi d’optimisme”. L’economista també ha manifestat que els treballadors autònoms han estat els més perjudicats ja que no han rebut cap cobertura dels ERTE. “Hem d’aconseguir que aquest teixit productiu no desaparegui perquè quan torni la demanda no ens trobem que ja no hi són”, ha conclòs.

Tot i pertànyer a àmbits molt diferents, els quatre professionals han estat d’acord en que calen pràctiques reflexives sobre què fem, com ho fem i on volem arribar per tal d’adaptar-nos de forma àgil als reptes de futur.

Per finalitzar, el president de GRAUSTIC ha animat als assistents a participar en la segona part de la jornada que se celebrarà a finals de novembre i on es lliuraran els premis Graustic 2020 en diferents categories.