La capacitat de treball en equip, de comunicació, el ser resolutiu i la planificació, les competències més demandades entre els enginyers TIC

– L’Associació de Professionals TIC de Catalunya, integrada per Telecos.cat, GrausTIC i COEINF, ha realitzat un estudi comparatiu de les seves necessitats formatives i competencials una dècada després de la implantació del Pla Bolonya

– L’estudi detecta noves necessitats formatives (com l’ètica i la formació empresarial) i algunes mancances tècniques entre els recent titulats (en àrees com la seguretat i l’anàlisi de dades)

L’Associació de Professionals TIC de Catalunya (integrada per Telecos.cat, COEINF i GrausTIC), juntament amb la professora del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC),  Ariadna Llorens, ha realitzat una enquesta amb l’objectiu de conèixer les necessitats formatives i competencials dels titulats en enginyeries del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).  Les preguntes s’han adreçat a 1500 professionals membres dels diferents col·lectius, és a dir, bàsicament enginyers d’audiovisual-multimèdia, electrònica, informàtica i telecomunicació. La mostra empleada, integrada per 183 individus, és significativa amb un interval de confiança del 95% i un error màxim mostral inferior al 10 % per l’univers estudiat.

Aquest informe té el seu origen l’any 2008, just fa 10 anys, a les portes d’executar el Pla de Bolonya a l’estat i a l’avantsala de l’aplicació a la universitat de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Es tracta, doncs, d’un treball comparatiu, que permet validar l’abans i el després de l’EEES en la formació universitària de les persones amb titulació TIC. L’informe se centra especialment en les competències que s’espera que l’alumnat desenvolupi al llarg de la seva formació, i que la seva activitat professional li requerirà, i  qüestiona directament si aquesta convergència educativa és identificada pels professionals del sector.

Segons les respostes dels professionals consultats, les competències transversals més importantssón: la capacitat de treballar en equip, la capacitat de comunicació, el ser resolutiu i la capacitat de planificació. Fent la comparativa respecte l’any 2008, és a dir, 10 anys enrere, els resultats són similars. No obstant, identifiquem com la capacitat de comunicació, la capacitat de planificació i el ser innovador i creatiu han guanyat clarament importància, mentre que el compromís amb l’empresa i l’orientació al client s’han relegat a posicions de menor importància.

El perfil dels recent titulats TIC al 2018 compleix amb estar compromès en aprendre, tenir capacitat de recerca d’informació, un pensament analític i capacitat de treballar en equip. Quant a les mancances, és notori que la capacitat de comunicació i l’orientació al client segueixen sent les grans desfavorides de la formació universitària TIC. També s’evidencia que els recent titulats TIC no destaquen per tenir iniciativa ni per ser innovadors, malgrat la importància atorgada a dites competències transversals, segons les respostes obtingudes.  Dites característiques competencials, tant les que solen tenir els recent graduats, com les que no solen tenir, es mantenen idèntiques al llarg d’aquests 10 anys, en les primeres posicions, malgrat la introducció de l’EEES.

Quant al coneixements tècnics, és destacable la irrupció de la importància que els professionals TIC atorguen a la seguretat i a l’anàlisi de dades respecte fa una dècada. Com la evidència que, justament entre les mancances formatives tècniques, hi són presents ambdues.

Respecte als coneixements empresarials, segons els enquestats, apareix l’emprenedoria com a coneixement empresarial important, i esdevé la gran diferència respecte al 2008, que relega a llocs més baixos el màrqueting i les tècniques comercials. Pel que fa a la resta, l’ordre d’importància es manté idèntic. Destaca el fet que competències com la gestió d’equips de treball, l’emprenedoria, la gestió econòmica i d’interpretació de la normativa legal, tot i ser considerades com de major importància, apareixen com a mancances dels recent titulats TIC, de manera que s’identifiquen com a possibles aspectes a millorar en la formació universitària. També cal evidenciar que la realització de projectes ha deixat de ser considerada com una de les principals mancances dels recents titulats TIC.

Pel que fa les qüestions relatives a si la formació de Màster respecte a la formació de Grau aporta un valor afegit en la contractació, un 86% dels enquestats ho afirma en el cas de contractar recent titulats, i es redueix fins al 69% en el cas d’emplear enginyers TIC amb experiència laboral.

La mateixa pregunta efectuada el 2008 (i llavors distingint entre els perfils d’enginyer tècnic i enginyer superior) va obtenir uns resultats similars. En la qüestió relativa a quina és la formació més adequada en el cas d’un perfil directiu, la resposta de “nivell màster” ha estat escollida pel 75% de les respostes, mentre que fa una dècada, el 84% responia que la formació superior.

Si analitzem la resposta relativa a si els professionals enquestats consideren que l’ entrada a l’Espai Europeu d’Educació Superior (conegut com a pla de Bolonya) ha modificat sensiblement el perfil dels enginyers TIC recent titulats, un 42% considera que sí, un 17% que no, i un 41% afirma no tenir una opinió clara al respecte.

Noves demandes formatives i de gènere

També s’han volgut plantejar algunes demandes formatives i de gènere en l’enquesta elaborada per a aquest 2018. Així, destaca el fet que el 86% dels professionals TIC que han respost l’enquesta considera que és necessari implantar l’ètica professional i la deontologia com a matèries formatives obligatòries dins dels itineraris formatius universitaris de les enginyeries TIC.

Igualment, la pràctica totalitat dels enquestats (un 92%) creu positiu que les associacions professionals influeixin sobre la Universitat en el disseny de programes formatius, proporció que es manté pràcticament  idèntica a la del 2008 (95%).

Finalment, davant la qüestió de si l’empresa on treballa té cura de la  paritat entre homes i dones en els llocs de feina de responsabilitat (i considerant que qualsevol resposta no afirmativa assenyala que no s’identifica l’existència de plans d’igualtat empresarials), es podria afirmar que el 53% dels enquestats treballen en empreses on l’objectiu de la paritat no sembla percebut com a prioritari. Fet important a plantejar, donada l’escassa proporció de dones enginyeres del sector TIC.

EnquestaPerfilsTIC2018