En aquest nou capítol dels #AperitiusGrausTIC, el nostre president Josep Ramon Ferrer conversa amb José Antonio Garrido, investigador ICREA i subdirector de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), sobre per què el ressorgiment dels semiconductors a Europa ha arribat per quedar-se, com Barcelona s’ha convertit en un pol capaç d’atraure talent i inversió internacional, i com la nanotecnologia aplicada al cervell obre un futur tan prometedor com delicat. Garrido, cofundador de l’empresa INBRAIN Neuroelectronics i amb quinze anys d’experiència a Alemanya, aporta una mirada que combina recerca de frontera, visió industrial i reflexió ètica.
Sobre l’estat dels semiconductors, Garrido desmunta la idea que sigui una moda passatgera: “Neix d’un context mundial, com la pandèmia, quan mancaven xips, però s’ha mesclat amb el context geopolític. Tenim una guerra, tenim la intel·ligència artificial creixent amb necessitats molt grans, i Europa ha vist que necessita sobirania tecnològica.” Distingeix, això sí, entre l’impuls públic i el privat: “El que pot ser passatger és el finançament públic. El que veiem ara és que l’àmbit privat s’està contaminant en l’aspecte positiu, amb cada cop més fons d’inversió en deep tech.” I celebra el moment de Barcelona, amb empreses com Openchip o Semidynamics: “El talent ha de veure que vas en serio, que no hi ha només un actor. Necessites un ecosistema prou dinàmic, amb massa crítica per atraure. I l’estem fent bé: tenim talent propi, inversió i empreses que vénen de fora.”
Sobre el paper dels centres de recerca com l’ICN2, Garrido reivindica la seva funció de llarg termini: “Som centres que explorem el que d’aquí a 10 o 15 anys la indústria podrà començar a usar de forma més massiva. No podem basar el nostre futur en les idees que ja existeixen; necessitem generar-ne de noves.” I situa Barcelona dins d’un mapa europeu de pols actius —Grenoble, Munic, Dresden, Eindhoven, Irlanda— on hi conviuen la competició i la col·laboració: “Hi ha un espai positiu de competició, saludable, perquè les idees bones siguin les que sobreviuen.”
Però la part més captivadora de la conversa arriba amb les interfícies cervell-màquina: dispositius implantables que estimulen i llegeixen l’activitat del sistema nerviós per tractar malalties com el Parkinson, l’epilèpsia, la sordesa o la ceguesa. “El que estem veient és que estem introduint intel·ligència en aquests sistemes. Utilitzem xips capaços de detectar la situació d’un pacient i dir quina teràpia li correspon en cada moment.” Avui la decisió última continua en mans del metge —“existeix una legislació molt estricta”—, però Garrido anticipa que això evolucionarà i obligarà a repensar la regulació. I alerta sobre els reptes de fons: la ciberseguretat d’uns dispositius que manegen informació íntima (“podria arribar a tenir a veure amb l’estat emocional o, molt en el futur, els pensaments d’un pacient”), i la sobirania tecnològica (“si no tens el control exacte de què pot fer aquest xip, estàs perdent molt control; Europa ha de considerar-la tecnologia crítica”). Una reflexió que connecta amb la frontera del transhumanisme i amb la seva pròpia brúixola ètica: “Vull dedicar el meu temps a resoldre problemes de les persones i a millorar-ne la vida.” Una mirada que sintonitza plenament amb la vocació de GrausTIC de posar la tecnologia al servei de les persones.
