En aquest nou capítol dels #AperitiusGrausTIC, el nostre vicepresident Dani Pujol conversa amb Cesc Guim, CEO d’Openchip, sobre el paper que pot jugar Europa en la carrera global dels semiconductors, com una startup catalana pot competir de tu a tu amb NVIDIA, i per què la intel·ligència artificial necessita un canvi d’arquitectura profund abans de xocar amb el seu propi sostre energètic. Guim, doctor per la UPC i amb gairebé vint anys a Intel —on va acumular 500 patents i va ser un dels seus principals inventors—, va deixar la multinacional per construir Openchip des de zero: en dos anys i mig ja tenen un primer xip funcionant, un fet excepcional en el sector.
Sobre el diagnòstic d’Europa, Guim és directe: tenir xips és una condició necessària però no suficient. «A Europa anem molt endarrere, però no per les capacitats ni pels recursos. Som lents. Quan la gent em diu que ja hi ha 3 o 4 companyies a Europa fent xips, jo dic que no en necessitem 3 o 4, en necessitem centenars. Europa s’ha de convertir més en un Wild West on es promogui la competitivitat de tot l’ecosistema.» I ho contrasta amb la seva experiència recent a Silicon Valley: «Una setmana de la Bay Area, comparat amb el nostre espai temporal, nosaltres tardem 3 mesos. Cal incentivar més la creació de companyies i acceptar el fail fast: no passa res si fracasses, però fracassa ràpid.»
Sobre com Openchip afronta el lideratge d’NVIDIA, Guim reivindica competir sense complexos i amb criteris de valor clars: «Com em comparo? Com compares dos cotxes. Potser el d’NVIDIA té molts més cavalls, però aquest altre potser té uns mecanismes de seguretat que m’interessen, i sé que si miro a dins, els cavalls són europeus. Les startups americanes com Groq o Cerebras fan una taula on comparen cost, energia, temps de retorn i seguretat contra NVIDIA. És exactament el mateix: si dissenyes un producte competitiu en factors que el mercat valora, creixeràs.» El focus inicial d’Openchip era la supercomputació —amb acords amb grans centres de dades del Japó i Europa— però el seu mercat s’ha ampliat de manera natural cap a la intel·ligència artificial, amb interès des de la banca fins al sector sanitari, sobretot per la independència tecnològica.
Finalment, Guim llança un avís de fons sobre la sostenibilitat de la IA que connecta amb reflexions recents del sector: «Ara mateix escalem la intel·ligència artificial a força bruta, fent el motor cada cop més gran. Vam començar amb un de 10 cavalls, ara estem amb un de 300 que ja hem de refrigerar amb immersió líquida i endollar a prop d’una central nuclear. Això té un sostre energètic, ecològic i de recursos. El meu repte a la comunitat científica no és com optimitzes un model, sinó com crees una arquitectura nova que consumeixi mil vegades menys energia i mil vegades menys emmagatzematge.» Per això aposta per accelerar tecnologies com la computació quàntica o els models neuromòrfics, i defensa acompanyar tota aquesta transformació també des de la vessant humana: «Tots els rols es transformaran. Si no ets capaç de transformar-te, no hi ha espai. Però és un procés que s’ha d’acompanyar amb les persones.» Una reflexió que connecta amb la voluntat de GrausTIC de situar Catalunya i Europa al capdavant d’una innovació tecnològica competitiva, sobirana i sostenible.
